BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
METHOD:PUBLISH
CALSCALE:GREGORIAN
PRODID:-//WordPress - MECv7.33.0.1780335021//EN
X-ORIGINAL-URL:https://www.irellleida.com/
X-WR-CALNAME:Irel Lleida
X-WR-CALDESC:Institut de recerca i estudis religiosos
X-WR-TIMEZONE:UTC
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:UTC
X-LIC-LOCATION:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20260601T173021
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
X-MS-OLK-FORCEINSPECTOROPEN:TRUE
BEGIN:VEVENT
CLASS:PUBLIC
UID:MEC-94aef38441efa3380a3bed3faf1f9d5d@irellleida.com
DTSTART;TZID=UTC:20260408T183000
DTEND;TZID=UTC:20260408T210000
DTSTAMP:20251201T185615Z
RRULE:FREQ=WEEKLY;UNTIL=20260610T210000Z
CREATED:20251201
LAST-MODIFIED:20251201
PRIORITY:5
SEQUENCE:1
TRANSP:OPAQUE
SUMMARY:Música i transcendència
DESCRIPTION:4 CRÈDITS\nJoaquim Mesalles\n \n1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.\nLa Música és escollida per expressar sentiments i recerca espiritual en molts àmbits de la nostra vida personal i col·lectiva.\nAquests sentiments els lliguem a l’expressió religiosa que definim com Transcendent. En la nostra matèria farem un recorregut sumari del paper de la Música religiosa en les diferents cultures del món, si bé el gruix de la nostra exposició serà la seva incidència en la nostra cultura i en les nostres arrels, jueves i cristianes.\nAvui és reconegut, i valorat arreu, el patrimoni de la música cristiana. Però, el secularisme fa que molts sembla que es quedin en la seva bellesa formal i oblidin el seu contingut. Nosaltres definirem els seus gèneres i formes històriques per copsar la seva finalitat. Acabarem constatant que hi ha una continuïtat: en la vida cristiana d’avui, cal valorar i cultivar la música en totes les formes d’expressió i vida religiosa; en la litúrgia i fora d’aquesta.\n \n2. PROGRAMA-TEMARI\n0.-Pròleg\n1.-Significat del termes:  Música i Transcendència\n2.-La relació Transcendent i Música en les mitologies sobre l’origen de la Música i en les teories musicals antigues\n3.-La Música en el poble Hebreu: La Bíblia; la Diàspora; la Càbala.\nApèndix: Islam i música. Sufisme i Derviches\n4.-La Música en el Cristianisme: els primers segles fins a l’Edat Mitjana. El cant Gregorià.\nEl naixement de l’escriptura musical. Cantigas, Laudi, Virolai.\n5.-Polifonia i Música Sacra. Renaixement\nLes grans formes de la Música litúrgica: La Missa, motetto. Les formes no litúrgiques: Oratori.\nLa música en les esglésies reformades: el Coral, la Cantata\nEls grans compositors: De Bach, Haendel a Haydn. Del Barroc al Classicisme.\nLa música en l’Església Ortodoxa\n6.-La música instrumental. Dels primers segles a la legislació de l’Església Catòlica abans i després del Vaticà II. L’orgue i d’altres instruments.\n7.-El Transcendent en la música romàntica, s. XIX. Schopenhauer i Nietzche. Wagner.\nEl moviment Cecilià\n8.-Música sacra i litúrgica en els nostres temps. Els canvis a partir del Vaticà II. La música culta religiosa del S. XX-XXI, Schönberg, Messiaen. Spirituals i música pop.\n9.-Conclusions. Música i litúrgia en les nostres comunitats: ideal i realitat.\nApèndix: Música, Espiritualitat i Ciència\n \n3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA\n\nALTISENT, M. El cant gregorià. Barcelona: P.S.V.C., 1971\nCARDINE, E. Semiologia gregoriana. Burgos: Abadia Silos, 1982\nCONCILIO VATICANO II. Constitución sobre sagrada liturgia. Madrid: B.A.C., 1965\nCONCILIO VATICANO. Comentarios sobre sagrada liturgia\nGarrido. La música sagrada. Madrid: B.A.C., 1965\nCONCILIUM 222. Música y experiència de Dios. Madrid: Cristiandad, 1989\nCHION, M. El sonido. Barcelona: Paidós, 1999\nDALHAUS, C. La idea de la música absoluta. Barcelona: Idea Books, 1999\nDUCH, LL. Mito, interpretación y cultura. Herder, 1998\nEDGAR DE BRUYNE. Estudios de Estética medieval. 2t. Madrid: Gredos, 1958\nREVISTA DE FILOSOFÍA. Documentos. Estética y religión. Literatura y ciencia. Barcelona, 1998\nFERRETI, P. Estética gregoriana. Roma: P.I.M.S., 1934\nFUBINI, E. Música y lenguaje en la estética contemporania. Madrid: Alianza, 1994\nGARCIA BACCA, D. Filosofía de la música. Barcelona: Anthropos, 1990\nGARRICA, M. Estética de la música. Barcelona: Tenora, 1989\nLOTZ, J. B. La experiencia transcendental. Madrid: B.A.C., 1982\nMATITIAHU GLUZERSON. Música y cábala. Colombia: L.B. Publishing co., 1996\nNAVARRO, M. Creo en Dios, en Mozart y en Beethoven. Barcelona: C.E.I.C., 1999\nPAHISSA, J. La música y el hombre\nPONS I MAS. El cant gregorià. Barcelona: Club ed., 1994\nROLANDO DE CANDE. Historia universal de la música. 2t. Madrid: Aguilar, 1981\nSACHS, C. La musica nel mondo antico. Firenze: Sansoni, 1981\nSCHENEIDER, M. Il significato de la musica. Milano: Rusconi, 1992\nSCHENEIDER, M. La música primitiva. Milano: Adelphi, 1992\nSISSAOURI, V. Cosmos, magie et politique. Paris: M. Sc. H., 1992\nSOLER, J. La música. Barcelona: Montesinos, 1987\nTRANCHEFORT, F.R. Los instrumentos musicales en el mundo. Madrid: Alianza, 1995\nTATARKIEWCZ, W. Historia de la estètica. 3t. Madrid: Akal, 1987\nZANONCELLI, L. La manualistica musicale greca. Milano: Guerini, 1990\n\n \n4. SISTEMA D’AVALUACIÓ\na) Breu resum de la lliçó donada i comentari (breu) de la música corresponent.\nb) Examen escrit (a la fi del “màster”). Qüestionari de 5 preguntes\nc) Treball escrit sobre un aspecte o tema donat (fi de curs)\n
URL:https://www.irellleida.com/events/musica-i-transcendencia/
CATEGORIES:MÀSTER,Música i transcendència
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.irellleida.com/wp-content/uploads/2025/08/M@3x.png
END:VEVENT
END:VCALENDAR