Història de l’Església a Catalunya
4 CRÈDITS
Joan J. Busqueta
1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.
Aquesta matèria pretén oferir una visió general de la història de l’Església a Catalunya, tot fent un recorregut que s’estén des de les primeres mencions de comunitats cristianes a la Tarraconense, al segle III, fins als nostres dies. Hom dedicarà especial atenció als aspectes de creació i maduració institucional, al paper exercit al llarg de la història en la formació, consciència i evolució de la societat catalana, i a la seva projecció cultural i espiritual.
2. PROGRAMA-TEMARI
0. La Història de l’Església a Catalunya: les eines i mètodes de l’historiador. Els arxius de l’Església. Recorregut temàtic.
1. Del Baix Imperi Romà als visigots (s. III-VII): Expansió del cristianisme i primera organització de l’Església a la Tarraconense.
2. Entre la tradició hispanogoda i la nova organització carolíngia (s. VIII-X): Feliu d’Urgell, la crisi adopcionista i la implantació del monacat benedictí.
3. L’Església dels temps feudals (s. XI-XII): El moviment de la Pau i Treva de Déu, la renovació monàstica i els ordes militars. Les heretgies.
4. Catalunya i el poder pontifici a l’època de la plenitud medieval (s. XIII): L’aplicació del IV Concili del Laterà. La presència dels ordes mendicants en la societat i la cultura catalanes. La Inquisició.
5. La Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV): L’Església catalana entre Avinyó i el Cisma d’Occident. La religiositat popular.
6. L’Església del Renaixement (s. XVI): La Inquisició moderna. L’erecció de la diòcesi de Solsona. Els jesuïtes. L’aplicació del Concili de Trento.
7. Església i poder reial durant el primer Barroc (s. XVII): Les Escoles Pies, els nous ordes religiosos i la Contrareforma.
8. Església i societat a la Catalunya del segle XVIII: L’expulsió dels jesuïtes. La supressió dels concilis provincials i diocesans. El jansenisme a Catalunya.
9. El segle XIX: Liberalisme i absolutisme a l’Església. La supressió de la Inquisició. Les desamortitzacions. Les noves fundacions. El moviment de la Renaixença.
10. L’Església catalana al segle XX: Expansió de les esglésies protestants. La Segona República Espanyola. El nacional-catolicisme. El Concili Vaticà II i l’Església postconciliar.
3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
• ARRELS CRISTIANES. PRESÈNCIA I SIGNIFICACIÓ DEL CRISTIANISME EN LA HISTÒRIA I LA SOCIETAT DE LLEIDA, 4 volums, Lleida, Pagès Editors, 2008-2009.
• BADA, J., Història del Cristianisme a Catalunya, Lleida-Vic, Pagès Editors-Eumo Editorial, 2005
• BAUCELLS, J. L’Església de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana , in “Acta Mediaevalia”, 13. (1992). Pàg. 427-442.
• BONET i BALTÀ, J. L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.
• CATALONIA RELIGIOSA.. Atles històric: dels orígens als nostres dies. Barcelona: Claret, 1991.
• CAROD ROVIRA, J.L., Història del protestantisme als Països Catalans, València, 3 i 4 edicions, 2017.
• CASAÑAS, J. El progressisme catòlic a Catalunya (1940-1980). Barcelona: La Llar del Llibre, 1988.
• COLOMER, E. El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: IEC-Abadia de Montserrat, 1997.
• DICCIONARI D’HISTÒRIA ECLESIÀSTICA DE CATALUNYA. Barcelona: Claret, 1998-2001. 3 vol.
• FERNÁNDEZ CATÓN, J.M. (dir). Los archivos de la Iglesia en España. León: Centro de estudios e investigación “San Isidoro”. Archivo Histórico Diocesano, 1978
• FERNÁNDEZ, R. La clerecía catalana en el Setecientos, in “Església i Societat a la Catalunya del segle XVIII”. Vol I. Ponències. Cervera: UNED, 1990. Pàg. 23-118.
• FORT i COGUL, E. Catalunya i la Inquisició. Barcelona: Aedos, 1973.
• FREEDMANN, P.H., Tradició i regeneració a la Catalunya medieval, La diòcesi de Vic, Barcelona, Curial, 1985
• GERBERT D’ORLHAC I EL SEU TEMPS: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·leni. Vic: Eumo editorial, 1999.
• J. JANINI. Manuscritos Litúrgicos de las Bibliotecas de España II, Aragón, Cataluña y Valencia. Burgos: Ediciones Aldecoa, 1980
• MASSOT i MUNTANER, J. L’Església catalana al segle XX. Barcelona: Curial, 1975.
• MILLENIUM. Història i Art de l’Església Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.
• PIFARRÉ, C.M. Literatura cristiana antiga, Abadia de Montserrat, 2009.
• PLADEVALL, A. Els monestirs catalans. Barcelona: Destino, 1974.
• PLADEVALL, A. Història de l’Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 1989.
• PRATS, J. “Iglesia, enseñanza y pensamiento en la Cataluña del Setecientos: propuestas y reflexiones”, en Església i Societat a la Catalunya del segle XVIII. Vol I. Ponències. Cervera: UNED, 1990. Pàg. 147-172.
• PUIGVERD, J. [ed.]. Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo editorial, 2000.
• VENTURA, J. Els heretges catalans. Barcelona: Selecta, 1976.
• VILLANUEVA, J. Viaje literario a las Iglesias de España. Vols 5 al 20. Madrid, 1802-1852.
(Aquesta bibliografia es completarà amb una selecció de títols més específics per cadascun dels temes del programa)
4. SISTEMA D’AVALUACIÓ
1. Es valorarà l’assistència i participació a l’aula.
2. Es presentaran dos comentaris de text
3. Hi haurà la possibilitat de realitzar un treball voluntari sobre algun dels aspectes del programa.
