Mitjans de comunicació de masses i pastoral
4 CRÈDITS
Jordi Guardiola
1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.
Oferir uns coneixements bàsics en el camp de la comunicació de masses, el sistema de mitjans de comunicació i els canvis i reptes que suposen en tots els àmbits les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, així com la relació entre la comunicació i els diferents mitjans amb la fe cristiana i l’Església.
Els mitjans de comunicació social o de masses han estat el mitjà a través del qual hem tingut coneixement sobre la realitat al nostre món proper, i també en un més global. Amb tot, la popularització de les xarxes socials, l’impuls d’internet i, més recentment, de la intel·ligència artificial plantegen paradoxes com ara que l’excés d’informació pot conduir a la desinformació). Fins a quin punt els mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió) continuen sent el sistema preferent per accedir a la informació i quins perills ens planteja la difusió massiva de fake-news? Quin és el paper dels periodistes i els mitjans en una societat en què tothom creu que pot i sap comunicar? Com afecta la revolució digital a la fe? Com ha de pensar i enunciar el cristianisme aquest nou entorn?
2. PROGRAMA-TEMARI
1. – Presentació de l’assignatura i la metodologia d’avaluació. Què és la comunicació. Fonaments de la comunicació com a element distintiu del gènere humà. La necessitat de comunicar-se amb els altres. La comunicació de masses.
2. – Els mitjans de comunicació. Història de la comunicació de masses. Mitjans convencionals versus mitjans emergents. Panorama comunicatiu lleidatà actual i context general a Catalunya/Espanya/Món.
3. – La figura del periodista. Característiques innates i base metodològica. El llenguatge periodístic. L’objectivitat, la imparcialitat i la veritat.
4. – Els gèneres periodístics i les diferències en funció del mitjà. La notícia. La crònica. El reportatge. La transmissió en directe. L’article d’opinió. Gèneres híbrids.
5. – Les fonts d’informació. L’observació directa. Les agències de notícies. Els mitjans de referència. Els gabinets de premsa. Les xarxes socials.
6. – Informació versus propaganda. La informació en temps de guerra. La batalla per la imatge. Les fake news.
7. – Internet i les xarxes socials. Entre la democratització del periodisme i el perill de la lliure circulació de falsedats.
8. – La Intel·ligència Artificial (IA) i la comunicació, reptes, oportunitats i perills. El debat ètic sobre l’ús de la IA en determinats àmbits.
9. – Església i comunicació. Crist busca comunicadors per escampar el missatge de la Paraula de Déu. Com ha comunicat l’Església al llarg dels segles i com comunica avui. La Delegació de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Lleida.
10. – Presentació i exposició dels treballs.
3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
• BURGUEÑO, J.M. (2014). COMUNICACIÓN INSTITUCIONAL PARA PERIODISTAS MANUAL PRÁCTICO DE COMUNICACIÓN Y RELACIONES PÚBLICAS. BARCELONA. UOC.
• DUCH, L (2010). RELIGIÓ I COMUNICACIÓ. BARCELONA. FRAGMENTA EDITORIAL.
• LA PORTE, J. M. (2012). INTRODUCCIÓN A LA COMUNICACIÓN INSTITUCIONAL DE LA IGLESIA. MADRID. ED. PALABRA.
• PIÑUEL, J.L. / GAITÁN, J.A. / LOZANO, C. (2013). CONFIAR EN LA PRENSA O NO UN MÉTODO PARA EL ESTUDIO DE LA CONSTRUCCIÓN MEDIÁTICA DE LA REALIDAD. MADRID. COMNICACIÓN SOCIAL.
• SPADARO, A. (2014). CIBERTEOLOGIA. PENSAR EL CRISTIANISME EN TIEMPOS DE LA RED. BARCELONA. BIBLIOTECA HERDER.
• MISSATGES PER A LA JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS, QUE L’ESGLÉSIA CELEBRA CADA ANY DES DE 1967 FINS AVUI.
4. SISTEMA D’AVALUACIÓ
· Es valorarà l’assistència i la participació activa a classe
· Treball final
