Bioètica

4 CRÈDITS
 Joan Carrera

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

La bioètica és l’estudi dels problemes ocasionats pels avenços biotecnològics i biomèdics, i el seu impacte en les persones i la societat. El desenvolupament tecnocientífic ha proporcionat millora de la qualitat i longitud de la vida en gran part de la humanitat, però ha generat conflictes importants en relació a la pròpia concepció de la vida humana i els seus límits, tan a l’inici com al final de la vida, així com a l’ús responsable i adequat de la tecnologia disponible.
Aquests conflictes van més enllà de les persones de forma individual, sinó que modifiquen i impacten en la concepció social i en escales de valors.
L’assignatura compren 4 parts diferenciades: orígens i fonaments de la bioètica, fonaments d’una bioètica cristiana, temes concrets.

2. PROGRAMA-TEMARI

A. Aproximació a la Bioètica

1. Llums i ombres de la tecnociència. Bioètica: noció de ètica, la ètica en un món plural, raons del seu naixement.
2. Algunes consideracions sobre la medicina i l’estar malalt. Repercussions en les expectatives i demandes dels pacients
3. Nom i raons del naixement de la Bioètica. Informe Belmont: Dues línies: principalista (T. Beauchamp, J. Childress).
4. 4 principis clàssics de la Bioètica (USA); Casuística (A. Jonsen)
5. Bioètica Civil. Bioètiques de màxims Comitès d’ètica. Bioètica / biodret.

B. Bioètica cristiana

1. Tradició del “No mataràs”
2. Encíclica Evangelium Vitae. Per una Bioètica en clau cristiana. Entrar en el diàleg bioètic. Trets d’una bioètica fonamental cristiana. Ètica agàpica (Algunes categories emprades en moral cristiana de la vida)

C. Temes concrets

• Enginyeria genètica. OMG. La clonació i teràpia cel·lular (uso cèl·lules troncals). Medicina predictiva, OMG. Dignitas Personae. Estatut de l’embrió humà a la moral cristiana.
• Final vida. Mort digna (ortotànasia), Eutanàsia. Medicina pal·liativa . doc: Iura et Bona
• L’experimentació en éssers humans.
• Si temps: Justícia a la Bioètica (Distribució de recursos escassos). Patents. Ecoètica

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

• The Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Sciences, The Belmont Report, Washington, 1971. Trad Esp: MINISTERIO SANIDAD Y CONSUMO., Ensayos clínicos en España (1982-1988), Madrid, 1990, p. 121-131.
• CARRERA, J .,Una bioètica cristiana per el diàleg, Qüestions de vida cristiana 215 (2004) 89-105.
• TORRESQUEIRUGA, A., La eutanasia entre la ética y la religión, dins Razón y fe 237 (1998) 337-389 (es troba condensat a Selecciones de Teologia 148 (1998).
• LÓPEZ AZPITARTE, E., La legalización de la eutanasia, Proyección 41 (1994) 19-31 (es troba condensat a Selecciones de Teología 148 (1998).
• Torralba, F., “Ética agapica y ética médica i el lugar de la compasión en la era posthipocratica” dins Filosofia de la medicina, IBB/Maphre, Barcelona, 2001.
• Carrera, J ., bioètica cristiana per el diàleg, Qüestions de vida cristiana 215 (2004) 89-105.
• Torres Queiruga, A., La eutanasia entre la ética y la religión, dins Razón y fe 237 (1998) 337-389 (es troba condensat a Selecciones de Teologia 148 (1998).
• López Azpitarte, E., La legalización de la eutanasia, Proyección 41 (1994) 19-31 (es troba condensat a Selecciones de Teología 148 (1998).
• Torralba, F., “Ética agapica y ética médica i el lugar de la compasión en la era posthipocratica” dins Filosofia de la medicina, IBB/Maphre, Barcelona, 2001.
• López Azpitarte, E., Ética y Vida, 4ª ed. S. Pablo, Madrid, 1990
• Flecha, R., La Fuente de la vida. Manual de bioética, Salamanca, Sígueme, 1999.
• ABEL, F., Bioética: origenes, presente y futuro, Istitut Borja de Bioética, Mapfre, Madrid, 2001
• TORRALBA, F., Morir dignament, Bioètica i Debat, núm. 12 (1998) 1-6. (es troba condensat a Selecciones de Teología 148 (1998).
• TORRALBA, F., Antrologia del cuidar, Institut Borja de Bioètica-Mapfre, Madrid, 1998.
• Grácia, D., Planteamiento general de la bioética, dins Conceptos fundamentales de la ética teológica, M.Vidal ed, Madrid, Trotta, 1992, p. 421-437.
• Beauchamp, T; Childress, J., Principles of Biomedical Ethics, New York-Oxford, Oxford University Press, 3ª ed, 1989 (Hi ha versió castellana, 1999, ed. Masson).
• Gracia, D., Fundamentos de la Bioética, Madrid, Eudema, 1989.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

• Avaluació continuada 70%. El Seguiment es realitza mitjançant diferents elements. La resposta a una pregunta al final de cada tema (extensió màxima 1,5 Din-A4) que es lliura 1 setmana desprès d’acabat el tema. I a més el seguiment, inclou el Treball personal que consta de la lectura de 3 articles proposats i la realització d’una fitxa d’ells o bé, desenvolupar una qüestió que hagi suscitat interès. I també inclou l’assistència i participació.
• Examen final (30%) amb apunts (open book). Serà una prova reflexiva